Fa uns dies la premsa ens assabentava que la consellera Carine Montaner havia estat denunciada per (suposadament, i si ho vaig entendre bé) posar a la palestra pública el sou d’un altre Molt Il·lustre conseller general i aquest darrer, al·legant que s’havia atemptat contra la seva vida privada va denunciar el fet, acceptant el fiscal general dita denúncia, sempre que la notícia sigui així de certa.
Aquesta situació em va semblar, i em sembla, del tot surrealista, ja que tinc entès que els diners públics, entre els quals sembla evident que inclou els sous dels càrrecs públics, han de ser totalment transparents, però davant de les meves limitacions en matèria legislativa, vaig preferir consultar i intentar entendre els texts legals del nostre país.
La mateixa Constitució, en l’article 72, apartat 3 clarament especifica que l’Administració pública serveix amb objectivitat l’interès general, i actua d’acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència, però per si no fos prou explícit, el legislador ens va oferir el 2 de desembre 2021 una Llei de transparència, accés a la informació pública que deixa palès en el primer article que el seu objecte és ampliar i reforçar la transparència de l’activitat administrativa, així com regular i garantir el dret d’accés a les persones a la informació i documentacions públiques. Ensems, afegeix en l’article 3, que les disposicions del títol II (apartat c) són d’aplicació al Consell General, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, el Raonador del Ciutadà, i el Tribunal de Comptes.
Dit de passada, una llei que consta de cinquanta pàgines, trenta-cinc articles i unes vint disposicions addicionals, clarament evidencia, si encara calia, la importància de la transparència en la democràcia, en aquest cas la nostra.
Possiblement hauré obviat alguna argúcia que no hauré captat, però el sol sentit comú, ja per si mateix va més enllà de tot text legislatiu, i prou ens indica que el diner públic no és altra cosa que els nostres diners, i que els nostres elegits prou han de merèixer els qualificatius de Molt Il·lustres i Honorables i no poden disposar de diner públic sense que la ciutadania en tingui un control.
La transparència ha de ser un dels fonaments de la democràcia, en tots els objectes del diner públic, així com l’honorabilitat de servir que ha de motivar el desig de dedicar-se a ocupar càrrecs públics, i no voldria pensar que alguns o algunes es rebaixarien a intercanviar l’admirable i difícil tasca de servir la ciutadania a canvi d’uns possibles beneficis substanciosos, i la millor manera d’evitar dubtes és senzillament fer públics els comptes del diner públic a la ciutadania.
Com cada any, d’aquí a dues setmanes celebrarem la Constitució d’Andorra. Com cada any, i com a antic càrrec polític, el síndic m’envia una invitació a la recepció amb motiu de l’aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra. Una invitació que agraeixo i he agraït molt sincerament als successius síndics, però com cada any no assistiré a aquesta celebració, on el trinc de les copes de xampany em sonen a brindis al sol.
Fa 31 anys vaig rebre la Constitució com una porta oberta a una democràcia sobirana, transparent, al servei de la millora de la qualitat de vida del ciutadà. Avui, 30 anys més tard, trobo que la Constitució del Principat és més motiu de celebració que no pas d’aplicació.