La mentida final de l’amnistia
“El meu fill em va dir que els seus companys m’havien vist a la televisió”: operació Judes, de la criminalització a l’oblit
Un mes per a l’eclipsi solar total del 12 d’agost: guia completa d’on, quan i com veure’l
Martí Boada: “Hem fet una cosa que és una barbaritat: construir dins els boscos”
Sara Diego: “No sento pressió per qui són els meus pares, més aviat admiració”
Sara Mas: “Abans de fer servir l’aire condicionat, calen polítiques per a evitar que s’escalfi casa nostra”
Montse Molla: “Les administracions han vist l’agricultura familiar, tradicional, com una molèstia que cal esborrar, tot i que és la que gestiona el territori”
Els mossos del 8 d’agost, a judici. I la fiscalia, què?
L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana
Torna a caure la inversió executada per l’estat espanyol a Catalunya i queda en el 8,6% del total
La justícia francesa frena provisionalment l’euroordre espanyola contra Josu Urrutikoetxea
Sense habitatge assequible no hi ha empreses competitives
Per què la Torre Glòries es va il·luminar ahir a la nit amb la bandera espanyola?
Josep Maria Argimon: “La policia nacional i la Guàrdia Civil van demanar una vacunació ‘ad hoc’. Un vestit a mida”
Actualització: 17.07.2026 - 21:43
El president Salvador Illa ven l’amnistia com un moment de refundació nacional per a Catalunya. Illa, que havia estat un ferm opositor de la llei, va sortir dijous a la galeria de Sant Jaume per aplaudir la sentència de Luxemburg: “Europa diu sí a l’amnistia, Catalunya diu sí al futur.” És un gest de creu i ratlla: aquest “sí al futur” no s’ha d’interpretar com una constatació que el pas del temps és inexorable, ni com una crida a l’optimisme. Aquest “sí al futur” vol dir “no al passat”, és a dir, “no al procés”, és a dir, “no al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya”. No és cap secret, Illa mateix ho va concretar després: “La........
