El 28 de febrer, el dia que els Estats Units i Israel van llançar l'agressió contra l'Iran, a 1.500 quilòmetres de Teheran, a Beirut, no va caure cap míssil, però sí una pregunta existencial de gran transcendència per a Hezbollah: s'havia de sumar a la guerra al costat del seu mentor iranià i llençar atacs a gran escala contra Israel?

El dilema era molt delicat perquè la milícia xiïta encara es refeia de la humiliant derrota que li va infligir l'estat jueu en la guerra que els va enfrontar des del 8 d'octubre del 2023 a finals de novembre del 2024. Van ser 14 mesos d'hostilitats en què Israel va matar els principals líders de Hezbollah i milers de milicians, i va demostrar un gran nivell d'infiltració dins l'organització i va minvar molt les seves capacitats militars.

Durant aquell temps, la milícia es va trobar molt sola, ja que, fos per incapacitat o per falta de voluntat, no va rebre gaire ajuda directa de l'Iran, el gran protector i fundador de la milícia. A més, pel camí va veure com queia el règim de Bashar al-Assad a Síria i es quedava sense un altre aliat i sense una rereguarda clau al país veí.

Per tant, Hezbollah havia de decidir si, en aquest estat d'aparent debilitat i desprestigi (per no parlar d'una ciutadania libanesa exhausta i empobrida), podia reobrir la guerra contra Israel, i si tenia cap garantia d'èxit o, en tot cas, de més èxit que la de l'any anterior.

La resposta de la milícia va tardar 48 hores a arribar i va consistir en una primera salva de coets i míssils contra Israel, seguida de moltes més. Per què va prendre Hezbollah aquella decisió? Quins càlculs va fer de possibles conseqüències i escenaris?

La guerra com una (arriscada) oportunitat

El 2 de març, quan va començar els atacs contra Israel, Hezbollah va justificar l'entrada en el conflicte per "venjar la sang innocent del líder dels musulmans --en referència al líder suprem iranià acabat d'assassinar, Alí Khamenei-- i per confrontar les "repetides agressions israelianes en territori libanès" --que........

© TV3 i Catalunya Ràdio