Retrat d’una recol·lectora de cotó de la Ruta de la Seda.
Creat: 27.09.2026 | 05:38
Actualitzat: 27.09.2026 | 05:38
pàgines culturals de segre
L’any 2010 vaig tenir l’oportunitat de viatjar a l’Uzbekistan, antiga república soviètica, país asiàtic esdevingut independent com a conseqüència de la perestroika de Gorbatxov. Aquesta república està situada a l’epicentre de la Ruta de la Seda i ha esdevingut el punt de connexió més important entre Orient i Occident durant segles. El seu territori va albergar els regnes més pròspers d’Àsia central, servint de pont comercial i cultural entre el món xinès, el persa, l’indi i l’europeu. Va ser un viatge d’una setmana molt ben aprofitada.
Juntament amb un bon estol de professionals vinculats al turisme des de l’àmbit de la comunicació, membres de la Federación Española de Periodistas y Escritores de Turismo (FEPET), vaig ser convidat pel seu president, parent meu, a la visita oficial al país aprofitant la invitació del govern uzbek per part del seu ministre d’Indústria, Turisme i Comunicació, Rustam Mirzaev, en aquell moment president de l’OMT (Organització Mundial de Turisme, pertanyent a l’ONU). El viatge va tenir tres fases: la primera, assistir oficialment a la 16Th Taskent Inernacional Tourism Fair 2010, on el president de FEPET va fer una ponència; la segona, assistir al congrés TITF 2010 Taskent: Tourism Along the Silk Road els dies 7 i 8 d’octubre; i la tercera, recórrer la Ruta de la Seda visitant-ne les tres ciutats més emblemàtiques.
Va ser un viatge dissenyat per a vips. A la capital vam complir els protocols d’assistència als dos esdeveniments esmentats, que incloïen un sopar de gala presidit pel ministre citat i l’alcalde de Taixkent, al qual vaig haver d’anar vestit amb americana fosca, comprada especialment a la secció de........
