Creat: 02.02.2026 | 05:36

Actualitzat: 02.02.2026 | 06:36

De vegades estem sols amb vergonya d’estar sols, com aquella nit que algú se’n va anar i es va emportar tot el que feia la vida digna de ser viscuda. En aquestes condicions pensem que totes les nostres desgràcies venen de no saber-nos quedar a casa, però no ens hi quedem i de seguida entenem que només hi ha dos coses que no es poden aconseguir: la primera és que pari el temps i seguim tenint la mateixa edat almenys uns altres seixanta anys, i la segona, que totes les persones que estimem siguin felices.........

© Segre