40 anys de professió liderant una entitat com la Fundació Pere Tarrés donen perspectiva sobre com ha evolucionat el món social a Catalunya. Superada la dictadura, amb la Generalitat recuperada, amb força alts càrrecs en el govern i ajuntaments amb experiència en organitzacions socials, molts d’ells provinents d’ideologies no marxistes, s’esperava un treball conjunt societat civil-administració. Catalunya, país sense estat, venia d’una llarga trajectòria de la iniciativa social. El sentit cívic del deure, la responsabilitat social respecte a la col·lectivitat, formaven part d’un pensament col·lectiu. No s’actuava per «suplència de l’administració» sinó per conviccions personals.

Avui trobem un sistema públic de serveis socials molt més desenvolupat. Un progrés en l’atenció a les persones del que se’n beneficia una majoria. Un capitalisme desfermat, al que li va bé una mà d’obra........

© Regió7