Fa fred a Madrid un capvespre qualsevol de l’hivern de 2014. Un grup de responsables professionals esperem l’inici d’una reunió al Ministeri de Foment, aquella gran baluerna. Com sovint a la meva generació tots som homes, però qui havia de presidir era una dona. Protocol·làriament i educada ens aixequem i asseiem quan ella ho fa per començar una reunió que es presenta difícil en aplegar un conjunt de «mini repúbliques institucionals independents enfrontades entre sí...» És broma...

Saludats amb una àmplia mirada, la ministra va obrir i tancar el meló amb la següent breu -i tallant- consideració: «Buenas tardes señores. Supongo que todos tenemos claro que a las instituciones se viene a sembrar y no solo a recoger. Podemos comenzar.» Sorprenentment, la reunió va anar bé i com és natural mai no n’he oblidat l’inici espectacular.

Aquell dia vaig recordar Quico Mestres i el seu ampli llegat. Passats els anys hi vaig tornar. El sembrar i/o recollir em resulta recurrent, bàsicament perquè és impossible recollir si abans ningú no ha sembrat, i ho ha fet, atenció, tot i saber que potser seria un altre qui recolliria. Sembrar és........

© Regió7