Imatge creada amb IA. / ED

Revolució, no revolucions. Només pot haver una revolució amb rostres diversos, però no “revolucions”, perquè en eixe plural es detecten els intents d’emmascarar allò que és de veres la Revolució. I la paraula té el seu ús en singular, puix en la dicotomia de “poder” i “perifèria”, la Revolució naix en la perifèria ‒en molts casos inclús geogràfica‒ per a ser sempre perifèria: si esdevé poder, i més si eixe poder és tirànic, el cicle ha per força de començar de nou. La Revolució és mobilització permanent de les consciències, fragor i ebrietat, i sobretot pluralitat en les formes, no en l’objectiu. La Revolució és contrària al personalisme egocèntric. És la veu de la base, la pluralitat........

© Levante