“De porta a porta”, no confondre amb la recollida d’escombraries de la ciutat, ei! O sí, perquè els artistes AKA Modesto i WODA, exercint d’escombriaires observadors i divertits, ressegueixen com a font d’inspiració els rastres que els urbanites lleidatans deixem en les parets dels edificis, les voreres, la brossa dels locals del carrer Major… Ho dic sovint: quan una paret, un carrer o les restes urbanes ens parlen o ens provoquen visualment, podem escoltar-les i mirar-les o fer-nos el sords i els cecs. Això darrer, no és el cas d’aquests artistes lleidatans. Sense tallar-se un pèl, enlloc de veure els desgastats rastres (rètols u objectes que empastifen murs i carrers) com a cosa negativa, es proposen i ens proposen convertir-los en un fet original únic i creatiu. ¿Se’n surten? Per esbrinar-ho cal acudir a la sala d’exposicions de l’associació cultural d’artistes Promethea, ubicada al subsòl del Mercat del Pla. Me n’hi vaig…

L’exposició em descol·loca i em fa somriure a parts iguals. ¿Com no fer-ho amb els poemes visuals d’AKA Modesto, fets a partir de senyals de trànsit? En retinc especialment un: el del cotxe enlairat entre dues cases com a conseqüència d’una fuita dins la senyal de perill. El titula Carrero alto, clara referència a l’atemptat al president Carrero Blanco. També em crida l’atenció el material desballestat de vehicles dels mossos d’esquadra. El que més respon, però, a la voluntat dels artistes és un collage irònicament titulat señor perro dígale on els retalls d’adhesius, rètols d’anuncis, missatges inculpatoris, etc. exhibeixen el millor i el pitjor del que som capaços els urbanites…

Vist el que he vist, constato que és fidel als propòsits de Promethea de trencar cadenes i promoure manifestacions artístiques marginals i contestatàries, tot responent al més pur estil underground. ¿Se’ls ha parat el rellotge? ¿O degut al món hipercapitatlizat que patim té sentit altre cop una estètica que consideràvem superada des dels 90? Ves que no sigui que la temptació d’allò retro estigui sempre present en l’ADN de l’art. De ser així, el món de la Immatèria de la Promethea del còmic (que inspira l’associació cultural lleidatana), un univers on resideixen totes les idees del passat, present i futur, estaria més que justificat. ¿Volíeu provocar-me? Gairebé us en sortiu. Llàstima! ¿Per a quan l’exposició a la Fundació Sorigué?