Una doctora atén un pacient al CAP. / Arxiu

Hi ha una cosa que tots donem per feta fins que falla: la sanitat. I quan falla, no és un debat ideològic. És angoixa, por i impotència. A Catalunya, tenim professionals extraordinaris: metges, infermeres i personal sanitari que ho donen tot cada dia. El problema no són ells. El problema és un sistema que fa anys que es degrada per manca de valentia política, mala planificació i una gestió allunyada de la realitat.

Urgències col·lapsades: Entrar a urgències s’ha convertit massa sovint en una prova de resistència: hores d’espera interminables, passadissos plens de lliteres i professionals exhausts fent mans i mànigues amb recursos insuficients. El col·lapse ja no és una excepció, és la norma.

Cites que arriben tard: Demanar hora al metge de capçalera o a un especialista és una cursa de fons: setmanes, mesos d’espera. Això converteix la sanitat preventiva en reactiva. I quan........

© Empordà