Ploreu, ploreu, ninetes,
que el ruc està malalt,
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
Les setmanes abans de Sant Jordi fa anys que s’esdevé l'espectacle lacrimògen. Les portades dels diaris s’omplen de fotografies anunciant l’anar morint de la rosa catalana. L’any passat eren els dos últims productors, enguany, els darrers: Flors Pons, a Santa Susanna. Durant uns dies, als mitjans i a les xarxes, tot són laments. Fins on jo sé, però, només les llàgrimes de l’au fènix tenen poders curatius.
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Una de les setmanes amb més feina, any rere any, els floristes fan un forat a l’agenda per declarar a desenes de mitjans detallant com la competència de la flor de l’Amèrica Llatina o de l'Àfrica -aquestes via empreses holandeses- els va dessagnant de mica en mica. Expliquen i tornen a explicar que ells han de complir ple de requisits europeus o estatals i com el problema no és tan acatar-los, com el fet que no es demana la mateixa excel·lència a la rosa importada. Tampoc és que el comú dels mortals hi pari massa atenció quan va a buscar-ne una per l'estimat o l'estimada. La més gran i al millor preu. En això sí que hem estat ben catalans.
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Expliquen i expliquen, però encara no els he vist mai explicar que, havent llegit les notícies de l’any anterior, algú del Govern s’hagi pres la molèstia de contactar amb ells i mirar què s’hi podia fer per ajudar. Pot semblar una idea boja, però potser les nostres institucions podrien haver fet alguna cosa per preservar un sector tan simbòlic com el de la rosa a casa nostra. Alguna mesura per evitar que la diada de Sant Jordi, un dels dies assenyalats de la nostra pàtria, es faci aviat sense ni tan sols una rosa plantada a la terra dels catalans. Us imagineu un Sant Jordi sense ni un sol llibre d’autoria catalana?
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Per a més inri, com explicava en Pau Rodríguez en un reportatge per eldiario.es, l’ajuntament local, via Next Generation -transició ecològica!-, els robarà un pam més de terra per posar-lo al servei de la causa hotelera i fer-ho tot encara una mica més complicat. Hi mana una marca blanca patrocinada per Junts: visca la terra!
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Potser ara ja és tard per fer-hi res. Des de Flors Pons han dit a diferents mitjans que tenen intenció d’anar reduint el cultiu de rosa i passar altres tipus de plantes. Segurament, és el més assenyat que poden fer tenint en compte que més enllà de quatre llàgrimes, tampoc poden esperar gaire més. (Tant de bo les notícies de l’any que ve em desmenteixin).
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Està malalt i més que ajudar-los a ells, potser, amb tant atendre periodistes, són ells els que ens poden ajudar a entendre com el país se’ns desfà a les mans. Per si no havia quedat prou clar amb les protestes de la pagesia d’aquest hivern.
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Plorem i no esperem cap solució. Plorem, perquè, com les ninetes, sabem que el ruc és mig mort perquè li han fotut una pallissa. Plorem, perquè sabem que part d’aquesta pallissa és culpa nostra. Però, sobretot, sobretot, plorem per semblar els més afligits i virtuosos. I d’això, no se n’escapen ni aquestes línies.
Mentrestant, com fa una versió recollida pel Cantut:
El burro, pobre burro,
de tant vol(gu)er fer el curro,
de tant provar la sort,
avui sí que l’han mig mort.
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt
18
1
21.04.2024
Ploreu, ploreu, ninetes,
que el ruc està malalt,
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
Les setmanes abans de Sant Jordi fa anys que s’esdevé l'espectacle lacrimògen. Les portades dels diaris s’omplen de fotografies anunciant l’anar morint de la rosa catalana. L’any passat eren els dos últims productors, enguany, els darrers: Flors Pons, a Santa Susanna. Durant uns dies, als mitjans i a les xarxes, tot són laments. Fins on jo sé, però, només les llàgrimes de l’au fènix tenen poders curatius.
Ploreu, ploreu, catalanets, que el florista està malalt.
Una de les setmanes amb més feina, any rere any, els floristes fan un forat a l’agenda per declarar a desenes de mitjans detallant com la competència de la flor de l’Amèrica Llatina o de l'Àfrica -aquestes via empreses holandeses- els va dessagnant de mica en mica. Expliquen i tornen a explicar que ells han de complir........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Mohamad Elmasry
Belen Fernandez
Brahma Chellaney
Petra Lesjak Tušek
Tarik Cyril Amar
Michael Kwet
