Aquest cap de setmana se celebrava a Alacantla vuitena edició de la Plaça del Llibre. Es tracta d’un esdeveniment cultural, concretament vinculat a la literatura, que ja s’ha consolidat en una ciutat que no sempre ha sigut percebuda com del tot amable per a aquest tipus d’actes relacionats amb la llengua del país.

La realitat, per contra, ha tornat a desmentir els tòpics que acumula el sud en termes de valencianitat. Aquest cap de setmana han passat fins a 4.000 persones per la Plaça del Llibre, que ofereix títols exclusivament en valencià als assistents i que ofereix també activitats per a tota la família perquè les mares i els pares puguen gaudir, posem per cas, d’una presentació o d’un col·loqui mentre els seus fills participen en un joc de fusta.

Tot això ocorre després d’anys en què l’esdeveniment s’ha pogut organitzar gràcies a l’impuls dels organitzadors, fonamentalment la Fundació FULL, però no només. Diverses entitats –Acció Cultural, Escola Valenciana, Universitat d’Alacant, etc.– s’hi han implicat i han animat, també, institucions com ara la Diputació d’Alacant, l’Ajuntament o la Generalitat Valenciana, totes governades per la dreta i, en els dos últims casos, amb la participació externa i interna –respectivament– de Vox.

Si això ha sigut possible és, senzillament, perquè la literatura en català atrau. Atrau perquè entre molts la fan visible, la difonen i la gent la consumeix. Fins al punt que molts dels implicats, que pel seu ofici participen també en l’organització de la Fira del Llibre, destaquen que la Plaça del Llibre ha tingut encara més èxit que l’altre esdeveniment pel fet, segurament, que la passió té més força que la inèrcia a l’hora d’organitzar actes culturals. No cal dir, per cert, que a la Fira del Llibre predomina, amb moltíssima diferència, la literatura en castellà.

L’afecte i la passió que els organitzadors posen en la Plaça del Llibre, sabedors que és un esdeveniment fonamental per al reconeixement de la literatura en valencià, és elemental per al seu èxit. També per a la seua difusió i perquè recupere terreny en ciutats com la d’Alacant, on se n’ha perdut massa, desgraciadament.

De moment hi ha qui, contra pronòstic, ha admès que la literatura en català no és un problema, sinó un reclam i un àmbit en què tothom és benvingut. Aquest cap de setmana s’ha demostrat a Alacant i es continuarà demostrant, també, en les altres ciutats valencianes en què la Plaça farà enguany acte de presència.

Sembla un fet menor, però en una cultura amb tantes adversitats no ho és. Que els seus promotors continuen lluitant per a visibilitzar-la és un imperatiu que no s’ha deixar d’agrair. I que els seus enemics, presumptes i declarats, assumisquen amb normalitat la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments és un èxit enorme en un context en què l’odi contra la llengua s’ha normalitzat. Al remat, la bona rebuda de la Plaça del Llibre és una manera de guanyar espais que no sempre han sigut fàcils de guanyar. Ara, després d’anys sembrant, toca collir èxits i continuar treballant perquè cada any la Plaça siga un espai encara millor, amb més visitants i amb més expectació.