“Quan la CUP ha tingut força en aquest país han passat coses”. Va ser el titular que l’última cap de llista al Parlament per part de la CUP, Dolors Sabater, va donar a aquest setmanari en l’anterior context preelectoral del 2021. En aquell moment la frase era indiscutible: amb la CUP forta s’havia aconseguit fer el 9 de novembre i l’1 d’octubre, i amb la CUP no tan forta tot havia sigut distint.
El resultat del 2021 va ser enganyós per a la CUP: 6.000 vots menys que al 2017, però cinc diputats més, passant-ne de quatre a nou. Era difícil de saber si, en aquest context, la CUP era més o menys forta que en el mandat anterior, però el cert és que tornava a tindre la clau de la majoria independentista. Finalment, la legislatura s’ha acabat fent llarga per a un partit que ha hagut d’encetar un procés intern de refundació, que s’ha vist entrebancat amb la convocatòria electoral anticipada i en què no tothom ha quedat content.
Què li ha passat, a la CUP? Els últims resultats electorals evidencien un afebliment. A les municipals catalanes va perdre 45.000 vots respecte a feia quatre anys i a les estatals quasi 150.000 –i, amb això, els dos diputats que tenia al Congrés. Ara les enquestes pronostiquen uns sis o set representants cupaires al Parlament, una davallada tímida que ja veurem si no és encara més elevada.
Els problemes externs són evidents, però els interns també ho són. La interrupció del procés de Garbí coincidint amb la convocatòria electoral ha sigut, per a molts, un tancament en fals d’aquesta refundació anhelada. Els problemes tradicionals d’aquest espai polític no han desaparegut, sinó que s’han tornat a fer visibles: hi ha qui denuncia sectarisme, hi ha qui retreu les oportunitats perdudes i hi ha qui lamenta que la pota majoritària de la CUP no es vol adaptar a la realitat, sinó que la realitat s’adapte a la CUP.
Com en tots els casos hi ha tota mena de versions i totes poden ser més o menys creïbles. Però el cert és que la CUP, a hores d’ara, es troba totalment afeblida. I el context no pot ser més advers perquè la política catalana prescindisca d’un espai com aquest.
La derrota del 2017 ha alimentat, en bona mesura, un replegament identitari que no és exclusiu a Catalunya. Tot país, quan se sent derrotat, experimenta aquestes mutacions que en alguns casos són majoritàries i que en d’altres, com en el cas català, no ho són. Però no per això deixen d’existir. Aquest replegament incorpora un discurs que menysprea els drets i tots aquells avenços que molts, i no de manera desinteressada, presenten com a prescindibles.
No és estrany, en aquest sentit, que les lluites a favor de les minories o els discursos que denuncien els excessos del capitalisme estiguen en la diana o siguen intencionadament ignorats per part dels nous partits que volen capitalitzar la frustració generada pel desenllaç del procés. No és estrany, tampoc, que la CUP patisca la fúria desenfrenada que pateix a les xarxes socials, o el descrèdit d’aquells que saben que com menys força tinga la CUP més possibilitats tindran d’accedir al Parlament.
Aquesta realitat és dramàtica i no tothom l’està identificant. La CUP no desapareixerà del Parlament, o almenys no hi ha enquestes que així ho indiquen, però si camina cap a la intranscendència serà a còpia de cedir espai a altres forces que no aportaran res de bo a la política catalana. Deia Dolors Sabater que “quan la CUP ha tingut força en aquest país han passat coses”. I tot i que no sempre haja sigut així, és segur que amb una CUP sense força en aquest país passaran coses, i no seran gens positives.
La CUP afeblida en un país desconcertat
14
10
03.04.2024
“Quan la CUP ha tingut força en aquest país han passat coses”. Va ser el titular que l’última cap de llista al Parlament per part de la CUP, Dolors Sabater, va donar a aquest setmanari en l’anterior context preelectoral del 2021. En aquell moment la frase era indiscutible: amb la CUP forta s’havia aconseguit fer el 9 de novembre i l’1 d’octubre, i amb la CUP no tan forta tot havia sigut distint.
El resultat del 2021 va ser enganyós per a la CUP: 6.000 vots menys que al 2017, però cinc diputats més, passant-ne de quatre a nou. Era difícil de saber si, en aquest context, la CUP era més o menys forta que en el mandat anterior, però el cert és que tornava a tindre la clau de la majoria independentista. Finalment, la legislatura s’ha acabat fent llarga per a un partit que ha hagut d’encetar un procés intern de refundació, que s’ha vist entrebancat amb la........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Mohamad Elmasry
Belen Fernandez
Brahma Chellaney
Petra Lesjak Tušek
Tarik Cyril Amar
Cheryl Levi
