Deia el poeta tortosí Gerard Vergés (1931-2014): “Parlo d’un riu mític i remorós…” Era l’Ebre. Doncs jo ara parlo d’un poeta del Segre, del nostre Ponent lleidatà, un poeta oponent, opositor i oposat, Josep Borrell i Figuera (Mollerussa, 1954), que aquest any ha ajustat els setanta en el campanar de la seva vida.

Tot el contrari del Noi de La Pobla (Josep Borrell Fontelles, Don José) que, aigües amunt del PSOE, als anys vuitanta, essent ministre d’Obres Públiques, martiritzà la gent de la vall del Mig Segre (estimada Tiurana, derruïda per sempre!), endossant-los el pantà de Rialb, i, alhora, la gent del Baix Ebre, facilitant el minitransvasament cap a la indústria química de Tarragona. Per no parlar del martiri armat que suposa, des de la Comissió d’Exteriors de la UE, la seva actuació en el comerç de la mort.

L’altre Borrell, el de debò, homenot de séquies i canals, de camps de panís i de fruiters en flor, de camins arbrats i corriols d’amor, de ruralitats avícoles i de big bens musicals, ho deu haver fet tot en el món acadèmic, literari i cultural.

En el camp........

© El Punt Avui