“Que arribi l’agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc”, canten Els Pets a Agost, un dels seus clàssics. La cançó avala el tòpic que a l’agost tot va més lent o fins i tot s’atura, encara més si parlem d’un diumenge d’agost, com el d’ahir, que seria el paradigma de la quietud estival. En realitat, però, no és així: l’actualitat no fa vacances, i continuen les guerres, els incendis, les catàstrofes naturals, els accidents per terra o aire i la sensació d’irrealitat permanent en què vivim submergits des que Trump va decidir sacsejar el gran teatre del món. Mirem enrere i comprovem que el 2 d’agost ha estat històricament una data farcida d’activitat: el diumenge 2 d’agost del 1931, ahir va fer 95 anys, el poble català va votar a favor del seu primer estatut d’autonomia, l’Estatut de Núria, en un referèndum d’alta participació i resultat contundent. Per contra, també és cert que el 2 d’agost del 1934 va ser elegit el president o führer d’Alemanya, i que en temps........

© El Punt Avui