Un poble que no pot treballar en la seva llengua no té país. Els quebequesos van entendre aquest fet i van impulsar l’anomenada “revolució tranquil·la”. Tranquil·la, perquè va ser sobretot pacífica, i revolució, perquè va consistir en una presa del control en diversos àmbits per tal de recuperar i protegir la llengua, la cultura i la identitat francòfones.

Quina pot ser la recepta per a una revolució tranquil·la a Catalunya? He avançat alguns dels ingredients en articles previs (no desistir en l’ús del català; respectar la llei en tant que els aparadors, la publicitat, els webs i l’etiquetatge de productes han de ser en català; disposar de personal suficient per controlar el compliment de la reglamentació), però n’hi ha un que em sembla indispensable per lligar bé la salsa: la llengua de treball.

Catalunya necessita un nou lema i noves actituds per fer que el català sigui la llengua de treball; és a dir, la preferent en l’àmbit laboral i, per tant, obligatòria per a tot treballador. Penseu que és impossible? Jo crec que no. Mirem el cas del Quebec, on 8 milions de quebequesos francòfons viuen envoltats de 390 milions d’anglòfons. Allà, la llei 101, del 1977, estableix que el francès és la llengua normal i habitual del treball i obliga totes les empreses que hi tinguin activitat, siguin del país que siguin, a francesitzar les comunicacions, la documentació, els programes i les relacions laborals. Fem a Catalunya un “copiar i enganxar” del 101 quebequès, i recordem sempre que el català, com a llengua amenaçada, necessita mesures de........

© El Punt Avui