Diu una de les arrencades que més s’han grapejat de la literatura que "totes les famílies felices s’assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera". La cita de Tolstoi, però, no serveix per a una altra mena de família: la banda de rock.

Els grups sempre es discuteixen pel mateix: la vanitat del focus, l’abús d’estimulants, el buit idiota de la fama, l’accés a les arques. Per això moltes pel·lis musicals són avorrides. Quan una banda reescriu el seu final feliç, però, tot canvia. Sobretot si aquesta banda és de la mateixa família. Per això el documental, acabat d’estrenar, sobre la reunió d’Oasis, després de 15 anys sense parlar-se dels Gallagher, és fascinant.

Els germans Liam i Noel són els Caín i Abel del pop. Només que més enginyosos i fins i tot més brutals. A la Gènesi, almenys s’avisen que la cosa pinta malament: "I Caín va dir al seu germà Abel: anem al camp. I va passar que quan eren al camp Caín es va aixecar contra el seu germà Abel i el va matar". Bé, cap dels dos Gallagher va dir a l’altre: "Ens veurem al camp", ni tan sols........

© El Periódico (CAT)