El director Christopher Nolan con una cámara IMAX. / EPC

És una tasca homèrica remuntar aquests dies tots els comentaris sobre La Odisea de Cristopher Nolan. Grapats d’analistes amb menys gràcia que la meva fillola de 3 anys, fan dels vídeos de Happy Learning, que, quan vèiem el partit entre l’Argentina i Egipte, va deixar anar: "¡Juga molt bé l’antic Egipte!".

Per a la gran majoria d’individus que ara calmen al cel, l’antiguitat és una mena de Port Aventura en què gladiadors, filòsofs, togues i cascos amb plomall competeixen els uns amb els altres per cavalcar un drac. L’Imperi romà i la Grècia gloriosa és una cosa semblant al Marina d’Or dels homes inquiets que porten tatuatges en llatí i escolten pòdcasts molt llargs d’història, en un país en què fins i tot l’entrenador de la Roja deixa anar cites de Marc Aureli........

© El Periódico (CAT)