Feia temps que en el cinema —el de pantalla gran, vull dir, no el de plataforma digital— no es veia un fenomen com el de L’odissea de Christopher Nolan. Primer hi va haver la promoció, amb la publicitat i el tràiler insistent a totes les xarxes socials, i després, un cop estrenada, un regueró d’opinions de tota mena, a favor i en contra. Sovint les més irades i crítiques han estat les dels lectors i estudiosos dels clàssics, com Mary Beard, i com Emily Wilson, la traductora més recent de L’odissea en anglès. És, tanmateix, una querella estèril i........

© El Periódico (CAT)