Ciutadania migrant i pensions

Transcorregudes tres dècades des de l’inici de la primera fase del fenomen migratori estranger, dues dades. La primera: bona part dels nostres conciutadans d’origen immigrant fan les feines més dures, de menys mobilitat ascendent, i tenen sous tendents a la pobresa. I encara que moltes enquestes i estadístiques no incorporen la variable procedència, se sap que l’Estat espanyol, en relació amb la resta de països de la UE, figura en el primer lloc en la taxa de precarietat de la població ocupada provinent de tercers països. La segona: les persones estrangeres que pretenen tramitar la nacionalitat o el permís de residència continuen patint el mateix calvari viscut per altres que les precediren fa vint-i-cinc anys. Regularitzar i renovar permisos exigeix superar tota mena de dificultats per accedir a l’administració o haver d’anar a raure amb contactes que, previ pagament, acaben facilitant-ho.

Certament, a finals del 2024 la vergonya ha esdevingut menys visible perquè la demanda gira al voltant de la cita telemàtica, mentre que aleshores eren habituals llargues cues nocturnes davant de la........

© El Periódico (CAT)