Celebraria que la negociació entre ERC i PSC arribés a port. Constataria un avenç en la metabolització de greuges instal·lats arran del procés. Els uns per haver-se sentit violentats en els drets per les lleis de desconnexió, els altres en viure com a agressió la complicitat en l’aplicació del 155 i la inhibició en la conquesta de l’amnistia. Superar el passat en clau progressista, però, obliga a convèncer els qui s’arreceren en falsos patriotismes, d’aquí i d’allà, aliens a unes projeccions que entreveuen un futur de descohesió social, d’inviabilitat de l’Estat del benestar a causa de l’espoli fiscal i d’una accelerada desnacionalització, tal com s’evidencia en l’alarmant estat de la llengua catalana i la pèrdua de capacitat d’integració dels nous catalans per part del catalanisme.

Avançar no ha estat fàcil. D’una banda, un sector de l’independentisme ha estat incapaç de reconèixer que avui no existeixen les condicions objectives que feren possible l’intent d’obrir un procés constituent per a una nova república i resta cec davant........

© El Periódico (CAT)