Han fracassat tots els intents de ressuscitar electoralment el que havia estat el pujolisme convergent (de Germà Gordó a Marta Pascal, tot passant per David Bonvehí...). No només perquè demogràficament, sociolingüísticament i culturalment la Catalunya on va florir ha anat desapareixent, sinó també pels efectes polítics del procés d’independència. No es tracta d’un fenomen estrictament català. A Europa, l’espai polític representat històricament per la democràcia cristiana i la dreta moderada i europeista ha anat perdent gruix en favor del relat ultradretà, tot i que allò que s’ha viscut a casa nostra des dels anys previs a l’1-O en difuminaren la percepció.

Sense el llast del passat, doncs, oli en un llum perquè Junts per Catalunya pugui fer girar el congrés anunciat al voltant de com assolir la implantació d’un partit polític d’un independentisme explícit i contundent. Tan patriòtic com moderada la seva ambició d’intervenir en l’economia a través dels poders públics, com poc progressiva l’equitat fiscal defensada, atemorida la resposta enfront del........

© El Periódico (CAT)