Ambiente comercial en el paseo de Gràcia el pasado viernes. / Zowy Voeten

El turisme tensa les costures de Barcelona, com passa a gairebé totes les grans urbs internacionals, que viuen en un debat permanent sobre com adaptar el seu model econòmic perquè el turisme no sigui l’única locomotora del creixement. Poques vegades hi ha tantes veus coincidents en la necessitat de trobar noves palanques que impulsin l’activitat econòmica, alhora que es repensa el futur del turisme i la seva sostenibilitat. El camí fins a l’equilibri és llarg i la distància recorreguda, mínima. Però és responsabilitat de tots avançar en la bona direcció.

Existeixen illes que queden fora de la reflexió i que són immunes a la turismofòbia creixent, com el passeig de Gràcia. L’artèria de la capital catalana, que recentment ha commemorat el seu segon centenari, té millor salut que mai.

Resulta edificant que cada dia del primer trimestre del 2024 més de 51.500 persones hagin visitat el passeig, cosa que suposa un 20% més que abans de la pandèmia. El seu nivell de desocupació ha sigut de només un 4% –la meitat que en l’era precovid–, té llista d’espera per a nous operadors i el preu de lloguer dels seus locals ha augmentat fins a 263,5 euros per metre quadrat i mes. Aquesta xifra el manté com el carrer comercial més car d’Espanya des del 2021, com ha avançat Patricia Castán.

El passeig aconsegueix aquestes dades pel fet que va ser un encert unir una oferta comercial, hotelera i de restauració que, malgrat estar abocada en el luxe, compta amb espais per a tots els poders adquisitius. Al seu torn, és digne de lloar que el que molts anomenen el veritable carrer major de Barcelona hagi mantingut la seva multimodalitat –amb una convivència pacífica entre vianants i trànsit– i la seva connexió amb la ciutadania. Així s’entén que es consolidi com a espai per a manifestacions cíviques o celebracions populars com Sant Jordi.

Casos com el del passeig de Gràcia han de ser inspiradors en el necessari debat sobre el model turístic de les ciutats.