No fa tant, l’èxit tenia unes coordenades fixes. Un títol universitari, un lloc de responsabilitat, una hipoteca pagada, una jubilació tranquil·la... L’èxit era una escala i pujar-hi era la prova que s’havia fet alguna cosa bé. Aquest relat, hereu de la meritocràcia industrial del segle XX, continua circulant en discursos de graduació i manuals de recursos humans. Però cada vegada descriu menys el món real.

El que avui mou l’agulla de l’economia global no són els currículums ni els balanços trimestrals de les empreses tradicionals: és la rellevància cultural, un motor que és capaç de convertir-se, gairebé en temps real, en diners efectius. I no hi ha cap exemple que ho il·lustri amb més precisió que l’anomenat "efecte Netflix".

La plataforma fa anys que defensa el seu impacte en la societat com a argument d’èxit. Les xifres provoquen vertigen. Asseguren que, l’última dècada, han aportat més de 325.000 milions de dòlars en valor afegit brut a l’economia global. Han rodat en més de 4.500 ciutats i pobles del món, i han fet que els llocs vistos a les seves produccions tinguin 2,4 vegades més........

© El Periódico (CAT)