D’ençà que Donald Trump ha pres la batuta de la Casa Blanca, sorprèn per a bé o per a mal tot el que està passant als Estats Units. Sembla que tot ha canviat i res no tornarà a ser igual. Personalment, veig que tot s’inclina cap a la part negativa, car el seu autoritarisme s’ha convertit ni més ni menys que en una dictadura de llibre. El tribunal Suprem dels Estats Units ha tombat alguns dels aranzels de Trump amb el consegüent retorn dels doblers recaptats, ja veurem si això es fa o no; ell, en canvi, amb la seva iracúndia habitual quan és contradit, no l’ha acceptat de cap de les maneres. El Suprem li ha dit que no pot actuar de manera unilateral, sense el vistiplau del Congrés, ja que és el poder legislatiu i no l’executiu el que imposa aquestes taxes. I en el Congrés els aranzels no s’han debatut.

Al darrere del president, hi ha tota una tropa cristiana que li dona suport: els evangèlics. Per entendre el paper dels cristians evangèlics en la política de Trump, potser ens hauríem d’aturar en un llibre de la historiadora estatunidenca Kristin Kobes Du Mez, Jesús y John Wayne (edició espanyola de 2022) que ens parla de la deriva que han pres en les últimes dècades. L’autora critica la doble moral de les comunitats evangèliques, una mena d’hipocresia que acull a personatges de moralitat dubtosa com va ser en el seu dia la de l’actor John Wayne, Mel Gibson o el mateix Donald Trump, elegits com a models de virtut, mentre que són incapaços de dir res pels escàndols sexuals que estan provocant els papers d’Epstein, per citar-ne un que està en boca de tots els mitjans de comunicació. Una gran majoria d’evangèlics blancs conservadors creuen que per a defensar el cristianisme es necessiten homes forts que no estiguin subjectes a regles. Endemés, accentuen que l’home està per damunt de la dona segons l’ordre social predisposat per Déu de temps immemorials, perquè són ells els que han de complir amb el seu paper de líders, a més de protectors de la família, entre altres missions. Justifiquen que l’exercici de la violència sexual és tan sols un simple impuls masculí que pot ser corregit si troben una bona ‘dona cristiana’. Segons explica Kristin Kobes, foren els evangèlics que donaren suport a les invasions de l’Iraq o de l’Afganistan, justificant també les tortures comeses pels membres de la CIA en presons d’alta seguretat. Són aquests mateixos que ara donen suport a l’ICE i al programa migratori de Trump, al reconeixement de dos sexes, femení i masculí, i al control ideològic de les escoles, instituts i universitats que donen veracitat als mites de la Bíblia en lloc de la ciència.

Amb aquestes idees i altres semblants, els cristians evangèlics estan propagant un populisme reaccionari arreu del món i que no té res a veure amb la caritat cristiana; és a dir, res a veure amb l’empatia que hauria de mostrar tot cristià envers els altres i llurs dificultats. Vejam, l’empatia tracta de com et relaciones amb els altres a través de les emocions i els sentiments que fan possible identificar-te amb ells. Estimar és tot un art, però si no som capaços d’estimar tothom, perquè realment no ho som, almenys no facis el mal. Aquí rau la noblesa i la bondat humana, la virtut de preocupar-te per l’altre i, en certa manera, posar-te en la seva pell. Es tracta de no passar de llarg, com varen fer el sacerdot i el levita en l’explicació que fa l’evangelista Lluc del midraix del bon samarità (cf. Lc 10, 25-37). Tanmateix, alguns sectors de la dreta cristiana diuen que això de l’empatia s’ha convertit en un vici. Quan la bisbessa episcopaliana Mariann Budde va recordar a Trump —en l’obertura del seu segon mandat presidencial a la Catedral Nacional de Washington—, que havia de ser misericordiós amb els immigrants i les persones LGBTQ+, molts veieren en aquest discurs, sobretot els de la dreta religiosa, un intent de manipulació empàtica des del feminisme, que ho remou tot de manera malsana. El problema, segons alguns, es troba en l’ús de la paraula ‘empatia’ com a bandera política, ja que sí de veritat ens importen les dones, aleshores afavorirem el seu dret a elegir, sí de veritat ets compassiu, aleshores acolliràs a l’immigrant, etcètera. Però, aquest tipus de lectura, fa sortir de mare la mateixa ortodòxia bíblica. Precisament, arran de l’article de David French, aparegut la setmana passada en el

sota el títol «Els cristians contra l’empatia no són els qui creuen que són», va obrir el debat sobre el terme «empatia tòxica» o «pecat de l’empatia». Segons sembla, els cristians que donen suport a Trump i a MAGA han estat els qui han creat aquesta expressió i, la fan servir, per a bloquejar qualsevol sentiment que els faci posar en contra de les atrocitats que estan cometent, fins al punt de considerar pecaminosa la ‘temptació’ d’ajudar al qui sofreix.

El canvi de moral i de la semàntica de l’empatia és ja una evidència. Si l’empatia es percep com un tallafoc contra el fanatisme, ara només tens empatia amb els que són com tu. Et preocupen, diu el comentarista del diari

Noticias relacionadas y más

El varapalo judicial a los aranceles de Trump reabre la incertidumbre para las exportaciones extremeñas a EEUU

Nueva polémica del ICE: Deportado de un centro de migrantes en Texas un bebé de dos meses atendido por bronquitis

En defensa del feminismo

, els nens que podrien morir perquè retallem gratuïtament i innecessàriament milions de dòlars en ajuda exterior? Això és empatia tòxica. T’afligeixen les condicions en els centres de detenció on són confinats milers d’immigrants? Això és més empatia tòxica. Et sorprèn i t’horroritza l’agressivitat de l’ICE en els carrers? Aleshores, això significa que estàs perdent el rumb, perquè sempre són així, dures de contemplar. Per això, cal que et mantinguis ferm, no has de deixar que l’empatia accedeixi a la teva ànima, perquè és un instrument de l’esquerra que vol empènyer als creients solidaris a acceptar conductes que, des de l’ortodòxia cristiana conservadora, són pecats: l’avortament, els drets LGBTQ+, la immigració il·legal, la justícia social envers els més desafortunats, etc. Resulta que fins i tot això que no és tema de debat, perquè l’empatia mai és tòxica, es converteix en debat.

La familia kuwaití pide 9 años al encargado de cuidar sus fincas en Mallorca

Víctor Madera ha comprado Capocorb Nou a los magnates kuwaitíes por doce millones

Jaime Anglada: “Soy como un juguete golpeado, ya no funciono como antes”

Dia de les Illes Balears 2026: este es el programa de visitas guiadas y puertas abiertas gratuitas en Mallorca

17 multas por entrar en la zona de bajas emisiones en Mallorca: un alemán tendrá que pagar 3.400 euros

Morlanes, sobre la situación del Mallorca: 'Demichelis nos hará ver que no somos tan malos como la tabla refleja

El Palau de Congressos de Palma pierde fuelle en 2025: caen un millón sus ingresos y once el impacto indirecto

Una cadena mallorquina gestionará el hotel Vell Marí de Can Picafort tras una temporada catastrófica

En defensa del feminismo

Anàlisi i avaluació de la gestió del turisme

Muchos títulos, poca independencia

Therians en el Parlament balear

Competitivitat i benestar: el nou lideratge que necessita el treball

Las selecciones de Mallorca, protagonistas en el Interilles 2026

© Diario de Mallorca