De tant en tant, el cos ens escriu una carta en què s’adreça a nosaltres en uns termes que no es corresponen amb la confiança i l’amor que ens hauríem de tenir. Anomenem aquesta carta «anàlisi de sang». Ens l’envia per explicar-nos com es troba (com ens trobem, en realitat). Resulta curiós, i també una mica inquietant, que, sent la més propera de les nostres possessions, el cos s’adreci a nosaltres amb la fredor d’un parent llunyà, un d’aquells oncles o cosins que només donen senyals de vida per Nadal i als quals no sabem si tutejar o tractar de vostè.

Aquesta és la primera........

© Diari de Girona