Vivim en un món tan estrany que una cançó publicada a més de 2.000 quilòmetres de distància, amb un videoclip rodat a l’altra punta de l’Estat, pot fer-te multiplicar l’arribada de turistes. On hi ha gent capaç de fer hores de cua per fer una queixalada al suposat millor xuixo del món, o per un got de maduixes amb toppings. En una societat on milers d’individus assisteixen a un partit de futbol i per comptes de gaudir de l’espectacle, acaben donant la volta al món per haver xiulat l’himne rival i cantant allò de «Musulmà el qui no boti».

Michal Matczak és un raper polonès conegut coma Mata que arrasa al seu país. I des de fa un parell d’anys, quan va publicar la cançó Lloret de Mar, resulta que al municipi ha crescut exponencialment l’arribada de visitants de Polònia. Fa poc encara en parlaven a El País i a 3Cat, d’aquest fenomen. La història és increïble perquè, a més, les imatges que surten al videoclip (més de 35 milions de visualitzacions, poca broma) no són de Lloret, sinó de Màlaga, perquè la productora té allà la seva residència i els era més senzill. En el tema Mata ret homenatge a un dels llocs on anava de vacances quan era adolescent. I fins i tot va aconseguir que el porter del Barça Wojciech Szczęsny faci un cameo al clip, i que la cançó fos inclosa entre les escollides per posar banda sonora al videojoc EA Sport FC 25.

Per viral també el que han aconseguit els responsables d’unes franquícies que han anat creixent com bolets en diferents municipis que venen gots de maduixes amb toppings. Arrasen a les xarxes socials i això, quan obren una nova botiga, els assegura clientela a carretades. A Platja d’Aro l’altre dia potser hi havia mig centenar de persones esperant, pacientment, el seu torn. Com si els hagués de firmar un autògraf una celebritat de Hollywood o una estrella de LaLiga. Cues també se n’han vist altres vegades per aconseguir un tall de pastís de formatge a la Rambla de Girona, o per un exemplar del reconegut com a millor xuixo del món. La gent, a vegades, està disposada a fer coses ben estranyes.

El que va passar dimarts en el partit de la selecció espanyola contra Egipte també ha tingut el seu efecte viral. L’afició de la Roja, en aquest cas, va quedar ben retratada amb els seus xiulets i càntics. Quin sentit té anar a un partit de futbol més disposat a fotre’s amb el rival que a animar al teu equip?

Entenc, per tot plegat, Ryan Gosling i la decisió que pren al final de Proyecto Salvación.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona