Lindsay Clancy és una mare que va matar els seus tres fills, i ara m’adono que he començat malament, perquè com que no li queden fills, ja no és mare. A veure així: Lindsay Clancy era una mare -molt millor- que va matar als seus tres fills, es veu que la pobra no estava bé, i davant d’aquestes coses, hi ha qui se’n va de botigues i hi ha qui escanya als nens, cadascú ho soluciona a la seva manera. Davant la sala on se la jutja, es reuneixen cada dia un piló de mares per a mostrar-li suport. Algunes d’aquestes mares van a fer costat a Lindsay amb els seus bebès, cosa que és un encert, ja que si una es manifesta a favor de qui mata nens, és millor fer-ho portant a coll o en cotxet un nadó que encara no camina, així no es pot escapar. A partir d’una certa edat, quan un nen ja comença a ser autònom, no se li pot dir «posa’t maco, que avui la mama et portarà a victorejar una senyora molt simpàtica que va matar els seus tres nens», perquè arrenca a córrer espantat i no se li torna a veure el pèl. Els bebès, en canvi, són fàcils de convèncer, i........

© Diari de Girona