06.01.2025 - 21:40

Una volta Oriol Junqueras ha aconseguit de guanyar la presidència d’Esquerra Republicana, i encara esperant la batalla congressual que resta, l’esquerda que divideix el partit per la meitat ha començat a eixamplar-se d’una manera explosiva. Les bones paraules a banda i banda, en la línia que tots continuarien units i fent pinya, eren d’esperar, però la realitat és la que és: ERC és un partit partit, esquerdat. I segurament de manera irremeiable.

L’encarregat de fer saltar els ploms, com tantes vegades més, ha estat Joan Tardà. Ho ha fet reclamant que ERC deixàs de definir-se com a independentista, que és allò que en realitat significa no declarar-se “exclusivament independentista”. Segons el seu parer, Esquerra solament hauria de reclamar l’establiment d’una forma de govern republicana a Catalunya i deixar que dins el partit de Macià, Companys i Tarradellas coexistissen els partidaris de la independència de Catalunya i els partidaris d’una hipotètica Espanya federal dins la qual Catalunya pogués ser nominalment una república.

En realitat, si mirem la història, no és una gran novetat. Oriol Junqueras ha estat molt hàbil inventant-se consignes sobre el seu partit. Com aquella cosa falsa de la no-corrupció –que amaga, per exemple, que els primers........

© VilaWeb