04.07.2024 - 21:40

Actualització: 04.07.2024 - 21:43

Ho canta Jorge Drexler, que hem de trobar la manera d’acomiadar-nos de les glaceres, ho cantava el 2017, i el 2024 Veneçuela, d’on ell és originari, ha sigut el primer país del món a quedar-se sense glaceres, en desaparèixer la de Humboldt.

Estem en aquest punt des de fa temps. Toca adaptar-se al món que tenim ara. El canvi climàtic és el present, ja fa temps que no és una amenaça futura. Som on som i ho hem d’assumir, no per resignar-nos-hi, no per acceptar-ho amb el cap cot. Ho hem d’assumir per adaptar-nos-hi d’una manera activa i combativa, sent definitivament conscients que la solució no és tal, que no és ser catastrofista dir que ja vivim en plena crisi climàtica, però que el que no hem de ser és derrotistes. En el futur hem de ser diferents. Ho podem ser a la força, deixant-nos doblegar per les circumstàncies actuals, o podem dirigir i decidir el nostre canvi.

Però què ens ha portat fins aquí? El 80% de persones refugiades pel clima són dones. I, com diu Yayo Herrero: “El capital ha declarat la guerra a la vida.” També ho diu Maria Sevilla al seu No desitjaràs els béns del proïsme (Fragmenta, 2024): “La veritat és que el món en què vivim és un món podrit de capitalisme, i el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Un gran vici metafísic. Un intent dolorós de........

© VilaWeb