13.04.2024 - 21:40

Actualització: 13.04.2024 - 21:56

Així fa la narradora: “Veig que avanço i retardo situacions, que salto enrere i endavant, que barrejo el temps, que esbullo els fulls del calendari. Us en demano perdó, si és que sou amants d’allò que en diuen ordre cronològic. Veureu, jo no registro fets a mesura que s’esdevenen davant dels meus ulls, sinó que evoco moments viscuts en un passat, uns passats, agabellament en el record. Narració sense ordre, però amb concert. En el temps de la memòria s’encavallen els moments de dimensions no pas naturals (hi ha una mida natural del temps?) ans arbitràries d’un arbitri misteriós. La previsió pot tenir calendari, però no l’evocació. Els dies nous que vull reviure no són sis o set, ni són de vint-i-quatre hores: són anys amuntegats” (p. 323). Són els anys d’Anna Murià al llarg de set dècades, des de la infància fins al retorn de l’exili mexicà el 1970.

Aquest serà el principi, la seva superba i magnètica novel·la, és això que diu la narradora, una........

© VilaWeb