21.12.2024 - 21:40

Actualització: 22.12.2024 - 10:13

Són dies de balanços de l’any, en el camp de la cultura. No recordo que sigui així en uns altres camps, que bé podríem. El millor de l’any en habitatge, el millor de l’any agrícola, el millor de l’any econòmic, el millor de l’any de les xarxes, el millor de l’any dels mitjans de comunicació, etc. Seria massa compromès. En el camp de la cultura, podem tirar pel dret. No hi ha, pel que sembla, tot sovint, cap temor de ficar la pota i exposar-se a ser considerat poc o mal informat o vehiculador d’interessos que en els altres camps –habitatge, agricultura, economia, xarxes socials, mitjans de comunicació, etc.– serien massa eloqüents.

Ja em sembla prou indicatiu que les llistes culturals, sobretot en el camp de les exposicions d’art, siguin tan coincidents en el número 1: el consens no és propi de la cultura, les dissidències hi compten més, la fan més rica. Enguany, ja he vist dues llistes, de mitjans prou diferents en línia editorial, encapçalades per l’expo al MNAC de l’enorme pintora francesa Suzanne Valadon (1865-1938), tan postergada fins ara pels cànons tòxics de la història de l’art i els seus nodridors. Una obra sens dubte bona, mereixedora de tota l’atenció del públic i dels historiadors. Però una mala exposició. En........

© VilaWeb