20.04.2024 - 21:40

No pot ser cap coincidència que La casa tapiada de Julià de Jòdar (Comanegra) surti aquest mateix any que Flandes celebra el setanta-cinquè aniversari de la mort de James Ensor, el pintor de les màscares, el singular expressionista que enllaça l’art popular amb les avantguardes. Com fa Jòdar també. Un encert de l’edició d’aquesta novel·la és la coberta, a partir del quadre que en detall tenim amunt: El meu retrat envoltat de màscares, del 1899. Ensor no en diu autoretrat, el seu retrat podria haver estat obra d’algú altre. Jòdar fa el mateix des que es va decidir a publicar, ben passats els cinquanta, en fa vint-i-set: un carnaval de màscares de narradors múltiples, igual que som dues-tres-o-més persones (i persona vol dir màscara). No només al llarg de la vida, cada dia i tot. Si escrius, encara més.

Una manera de dir què és la novel·la pot ser aquesta: una roda giravoltant de personatges en el temps, que apareixen, desapareixen i hi tornen, des dels anys seixanta fins a la vigília de la transició. Amb prosa arborescent de........

© VilaWeb