27.05.2024 - 21:40

Actualització: 27.05.2024 - 21:59

Una imatge, que són dues: des de les altures que envolten el Park Güell, arrenglerats en un caire de terra i malesa, una colla de senyors mudats –no s’hi veu cap senyora, els talons no estan fets per a l’aventura– enquadren amb els mòbils i entre rictus burletes l’espectacle que s’albira més avall: una protesta veïnal. La gent crida i branda pancartes: “El vostre luxe és la nostra misèria”, “Barcelona no es ven”, “La marca Barcelona devora els nostres barris”, continguts per una barrera d’antidisturbis i vehicles blindats. En un moment donat, un dels senyors mudats, avançat i desafiant, s’abaixa els pantalons –no ho fa tot l’aigua– i ensenya el cul als manifestants: doncs ja vindria a ser això.

Aquells convidats de la desfilada de Louis Vuitton només devien haver vist una cosa semblant a Netflix, igual que els que rebien l’esclat de globus de pintura als vidres tintats dels vehicles amb xofer. És un prejudici, és clar, la majoria dels contribuents ens imaginem el món dels privilegiats econòmics del tot paral·lel i desconnectat del nostre, és aquella distància que va de tindre els cossos policials de cara o d’esquena. No ens coneixem, no tenim tractes, no sabem res els uns dels altres, però les circumstàncies ens porten a coincidir en un moment de l’espai-temps en què competim per un mateix tros de terra: un parc, un barri,........

© VilaWeb