03.06.2024 - 21:40

Actualització: 03.06.2024 - 21:43

“És una victòria bestial de l’independentisme”; “Si no fóssim com som, avui sortiríem a abraçar-nos al carrer”; “No és una humiliació, és un triomf transversal de tots els demòcrates”: rescato aquests apunts dels especials que alguns grans mitjans catalans van dedicar a l’aprovació de la llei d’amnistia. Són reaccions de la quota tertuliana del “rencuentro”, en català “capitulació”, en un intent meritori i desesperat d’incidir en l’ànim de l’audiència: “hem d’estar contents”, imploraven alguns, “estic molt feliç”, especificaven uns altres, però el to de veu i el llenguatge no verbal no els acabava d’acompanyar.

Una emoció sincera, aquesta sí, era la del Toni Comín :“És un dels dies més feliços de la meva vida”, transmetia als seus excompanys de tertúlia de fa vuit anys, i cal tindre el cor com una pruna rostida per a no alegrar-te de la seua alegria, com la de la Marta Rovira mateix i la de qualsevol exiliat que vegi en l’aprovació de la llei un mínim de reparació de la vida sostreta. Un sentiment més complex i difícil d’explicar és el que ens suscità a molts indepes les celebracions de la plana sobiranista el dia de la votació, les abraçades i la treva en el foc creuat dels partits independentistes catalans. A veure si ho sabré dir: estic convençuda que la seua satisfacció és plena en la mesura que la llei espanyola els permeti de salvar,........

© VilaWeb