08.07.2024 - 21:45

Actualització: 08.07.2024 - 21:49

És cosa sabuda que, de catalans, al món, n’hi ha arreu. Durant una època, l’enyorat Miquel Calçada es dedicava a catalogar-los al també enyorat programa Afers exteriors. El cas és que des del temps dels almogàvers, o potser abans i tot, no ens ha fet mai excessiva mandra allunyar-nos de la nostra trista i dissortada pàtria si hi havia un bon motiu que ho requerís, fos feina o amors, estudis o aventures. El motiu de la Montserrat Canela va ser que, després d’haver creat l’arxiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, li va venir de gust veure com s’ho feien, en unes altres contrades, això d’organitzar arxius.

Aquesta dona de mirada pura i brillant, nascuda a Sant Guim de Freixenet, se’n va anar a Ginebra per tres mesos i fa vint-i-tres anys que hi és. El currículum per a una plaça d’arxivera a l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats, l’agència de l’ONU que s’ocupa dels refugiats, el va enviar a darrera hora, convençuda que ni li respondrien. Sorpresa: la resposta va ser que l’agafaven. Ella no ho veia clar i va pensar que ho provaria uns mesos, però els passadissos soterranis de la imponent seu central de l’ACNUR, al número 94 de la rue de........

© VilaWeb