menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

L’operació Marchena es clou amb un verí que Sánchez no preveia

3 1
28.10.2024

27.10.2024 - 21:40

Actualització: 27.10.2024 - 22:38

Feia pocs dies que un senador del PP, Ignacio Cosidó, havia evidenciat que Manuel Marchena era un dels seus; perquè en el missatge de WhatsApp que va fer arribar als seus companys de files i que es va acabar filtrant deia que estiguessin tranquils, que el pacte entre el PP i el PSOE per a repartir-se l’òrgan de govern dels jutges era bo perquè, malgrat que hi hagués una majoria de vocals afins als socialistes, Marchena presidiria el CGPJ i el Suprem, i els permetria de controlar “per darrere”, la sala segona del tribunal. L’escàndol era enorme, i Marchena va haver de renunciar a presidir el CGPJ. La reacció de Pedro Sánchez, aquell 20 de novembre de 2018, fou de lloar-lo: “Em sembla que la seva renúncia demostra que encertat que era el nom, perquè quan s’ha vist que posaven en qüestió la seva imparcialitat i la seva professionalitat ha renunciat a aspirar a aquest càrrec.” I va lamentar que s’hagués perdut “una persona de tant de prestigi i categoria per a presidir l’òrgan dels jutges”.

L’operació Marchena va servir perquè tant el PP com el PSOE emblanquissin un jutge, el president de la sala penal del Suprem, que ja tenia un historial sinistre sobre el respecte als drets humans, just abans del començament del judici contra el procés que ell mateix havia de presidir. Si hagués estat president del CGPJ, hauria acabat fora d’aquell “judici històric”, com el denominava ell, i l’hauria substituït un altre dels magistrats que també van formar part d’aquell tribunal que va condemnar a cent anys de presó els dirigents independentistes, Andrés Martínez Arrieta.

És aquest jutge qui té més números ara de substituir Marchena, que el 8 de novembre vinent acabarà el mandat com a president de la sala penal després d’una dècada marcada sobretot per una estratègia obsessiva de càstig i humiliació vers els responsables de l’1-O, i per la implantació d’una doctrina del Suprem com a punta de llança judicial de la política de dretes que ha arrelat entre molts dels seus companys de sala. De manera que Marchena plega (no pas com a........

© VilaWeb


Get it on Google Play