14.04.2024 - 21:40

Actualització: 14.04.2024 - 21:53

A l’Oráculo manual y arte de prudencia, llibre que interessà Schopenhauer fins al punt de traduir-lo a l’alemany, Baltasar Gracián diu: “Art era d’arts saber discórrer; ja no n’hi ha prou, ara cal endevinar, i més en desenganys.” L’aforisme es refereix a l’art d’entendre, i “discórrer” hi té el sentit de “reflexionar”. Un desengany és la pèrdua d’una il·lusió i desenganyar és desfer una superstició mitjançant la crítica, que no és sinònim de bescantament, com creu l’ànima popular, sinó d’examen i correcció de l’error. El mot ens ve del grec kritikos, a través del llatí, amb el significat de ‘capaç de discernir’. Per això Gracián anomenà “crisis” els capítols d’El criticón. I per això l’escola de Frankfurt anomenà “teoria crítica” la seva activitat especulativa, no sense pedanteria, car el terme és redundant. La idea, aparentment, és que la contemplació a què es lliuraven els filòsofs pre-socràtics mentre especulaven sobre l’origen i estructura de l’univers no era prou perspicaç i calia adjectivar-la en aquest sentit per assegurar-ne el discerniment. Tanmateix, no és gens clar que la infusió de marxisme a la dialèctica de Hegel la fes més penetrant.

Per a desenganyar, diu Gracián, els antics en tenien prou de raonar, car la raó, per a aquest jesuïta del segle XVIII, era guia del coneixement. Modernament, ens diu, la capacitat d’engany ha avançat tant que no n’hi ha prou de raonar; s’ha d’esmolar l’enginy per penetrar les aparences, car l’engany ha arrelat de tal manera que es resisteix a la raó amb tot el poder de l’opinió, que és contagiosa i en extrem apassionada.

Rellevada pels philosophes i la Revolució del paper que tenia en la configuració dels costums i les creences, la religió fou substituïda per la política com a dogma modern. La nova fe heretà el dualisme de l’anterior. D’una banda, restà l’esfera ideal d’uns valors inalterables però abstractes; d’una altra, l’esfera immanent de les pràctiques temporals, circumstancials, casades........

© VilaWeb