03.12.2023 - 21:40

Actualització: 03.12.2023 - 22:01

Encara no feia quatre mesos que retrunyien els canons quan Remy de Gourmont escrigué en un apunt sobre la Gran Guerra: “A ulls d’un bel·ligerant, mai un neutral no complirà el seu deure de neutralitat.” Aquest deure, afegí, és molt difícil no ja de complir sinó de concebre, perquè implica l’absència tant de simpatia com d’antipatia envers les parts. I aquesta condició, continuava dient, sols pot satisfer-se respecte d’una guerra d’importància menor entre dos pobles obscurs o secundaris, però difícilment es complirà quan el resultat del conflicte pesi sobre Europa i sobre el món. Malgrat l’igualitarisme preceptiu, encara hi ha guerres de primera i de segona, conflictes locals d’efectes circumscrits i conflictes amb repercussions globals. I és hipocresia acusar d’hipòcrites els qui prenen partit en aquests darrers sense perdre la son amb els primers. No perquè hi hagi vides humanes de primera classe i de segona, sinó perquè les guerres existeixen des que el món és món, però n’hi ha de capaces d’alterar-lo per sempre més. Es pot estar d’acord o no amb la filosofia de la història, en la versió idealista de Hegel o en la seva deformació marxista, però titllar d’hipòcrita el fet d’interessar-se més per les lluites que ens afecten que no pas per unes altres és admetre la prioritat, si més no en l’opinió pública, dels conflictes que no es poden sostreure a la parcialitat.

En aquesta mena de conflictes no hi ha equilibri d’opinió. Quan les balances s’inclinen en un sentit o en l’altre, els interessos del neutral, diu De Gourmont, resulten afavorits o perjudicats. I no hi ha ningú que romangui indiferent al propi interès. Per aquesta raó, els agents teòricament neutrals també proven de decantar la balança. A la Guerra Civil espanyola, els països que respectaren formalment el pacte de no-intervenció, en la pràctica facilitaren la victòria dels “nacionals”. La hipocresia........

© VilaWeb