04.08.2024 - 22:06

L’humor és arma dels febles i consol dels impotents. No hi ha res com riure’s dels tirans per a sentir-se alliberat en l’esperit. Potser és per que es senten forts que els tirans no riuen. Franco, de qui circulaven tota mena d’acudits, no reia mai. Tampoc no reien Hitler i Stalin, com no riuen Putin, Xi Ping, Kim Jong Un, Erdogan o Donald Trump. Les invectives de Trump poden fer gràcia als seus seguidors, però no són gracioses. Ni iròniques. La ironia és un estri massa alambinat per a aquests messies. I perillós, car més que no pas l’humor, la ironia és la llavor de l’escepticisme i l’escepticisme és l’escola de la desafecció. I allò que més temen i en conseqüència més odien els conductors de masses és la incredulitat, doncs hi veuen, correctament, el germen de l’oposició.

Per a entendre com batega una societat no cal anar a les teories sociològiques corrents i menys encara a les ficcions del sistema polític. Una societat s’explica millor per la conducta condicionada de les majories. Que el comunisme era una fe basada en la suggestió de masses més que en la convicció individual, ho demostra el seu declivi d’ençà que desaparegueren els suports externs de la doctrina: els comitès centrals, els predicadors, els llibres sagrats dels seus “filòsofs”. Avui el mètode “científic” amb què el partit determinava infal·liblement el........

© VilaWeb