La gran generació que se’n va
09.06.2024 - 21:40
Actualització: 09.06.2024 - 22:04
Dijous, durant la commemoració del desembarcament de Normandia, els paracaigudistes britànics foren rebuts per oficials de duanes francesos, una manera de recordar als aliats que d’ençà del Brexit són estrangers al país que van alliberar fa vuitanta anys. Aquest gest simbòlic m’ha recordat l’anècdota d’un conegut que, davant l’amabilitat típica dels gendarmes en passar el control de passaports, els va engaltar que la darrera vegada que havia entrat a França no havia vist francesos.
Si d’alguna cosa no es poden vantar els europeus continentals és d’haver derrotat el feixisme. Els maquisards causaren maldecaps a la Wehrmacht, però mai van tenir prou consistència per a desallotjar-la d’enlloc. A l’operació Overlord hi participaren tropes de diversos països: belgues, neerlandesos, noruecs, grecs, polonesos, australians, neozelandesos, entre més, però dels 156.000 desembarcats, 73.000 eren americans i els altres 83.000 es repartien entre britànics i canadencs. L’aportació material era principalment americana i britànica. Sols els primers sis mesos del 1944, els Estats Units van enviar nou milions de tones de subministraments i d’equipament a la Gran Bretanya. I el dia D el repartiment de l’esforç no deixa marge a la fantasia. Les imatges més conegudes d’aquella jornada –les onze magnífiques del fotògraf Robert Capa– corresponen al desembarcament a la platja d’Omaha, una esplanada convertida en escorxador per les metralladores alemanyes emplaçades dalt dels penya-segats. Dels 34.000 americans desembarcats aquell dia, 2.400 foren baixes, una proporció de més del 7%.
Una magarrufa impúdica ha estat convertir l’antifeixisme comptant en una medalla que hom es penja sense fer res més que predicar, generalment a un públic catequitzat. La lluita contra l’agressió totalitària, que en determinats moments ha unit la gent de........
© VilaWeb
visit website