10.03.2024 - 21:40

Actualització: 10.03.2024 - 22:17

Al final del torcebraç de Junts amb el PSOE per a incloure el terrorisme i la traïció entre els delictes amnistiables, els negociadors van acordar salomònicament de repartir la criatura. Aquests delictes no es beneficiaran de l’amnistia, però tampoc no es podran jutjar en el planeta no identificat de la jurisdicció espanyola, sinó en l’univers de la jurisprudència europea i el dret humanitari internacional.

Quan arribi el moment d’aplicar-ho, si la judicatura espanyola no vol topar amb el TJUE, haurà de cenyir-se al significat de “terrorisme” fixat per la Reial Acadèmia Espanyola, que en el seu diccionari reconeix tres accepcions. La primera, “dominació pel terror”, és molt vaga. Tenint en compte la unilateralitat de les relacions de dominació, aquest sentit s’aplicaria a la cúpula judicial més que als moviments de protesta per les seves sentències. La segona accepció, “successió d’actes de violència executats per a infondre terror”, és la clau de volta de la defensa dels acusats, car l’independentisme en general i el Tsunami Democràtic en particular mai no han previst d’infondre terror a ningú. Tampoc no han comès cap acte de violència i no diguem ja tot un seguit o successió d’aquesta mena d’accions. Tipificar l’ocupació de la terminal del Prat com un acte terrorista per raó de l’atac de cor sofert per un viatger, si alguna cosa demostra és la impotència judicial per a fonamentar la pretensió de delicte. L’única cosa que apareix amb tota claredat en la denúncia és la manca de legitimitat semàntica dels conceptes manipulats pels jutges. Per cert, sense que cap representant de la Reial Acadèmia Espanyola aixequi la veu per a demanar a ses senyories que acatin l’autoritat lingüística. Sense aquest capteniment l’estat de dret esdevé pura anarquia d’intencions significatives. García-Castellón no pot ni podrà mai establir cap relació causal entre una manifestació pacífica i una fallida cardíaca estatísticament probable en una aglomeració com la que es va produir aquella jornada. Més enllà de l’arbitrarietat amb què el jutge s’atribueix una competència forense que no li pertoca, la tipificació del Tsunami com a terrorisme cau per la base. No tan sols flaqueja la correlació........

© VilaWeb