28.05.2024 - 21:40

El comerç d’armes és un dels negocis corporatius més lucratius del món. No només ha creat un sistema econòmic en creixement constant, sinó que ha normalitzat la guerra i les respostes de seguretat a totes les crisis socials. A Espanya, figures polítiques tan rellevants com el rei Joan Carles I, Felipe González i José María Aznar han estat implicades en aquest sector, i han utilitzat les seves influències i contactes per obrir mercats a diverses parts del món.

La pandèmia va ser tractada com una qüestió de seguretat, amb l’exèrcit participant en tasques logístiques i de control social. Els recursos destinats a la salut van ser desviats cap a operacions militars, que van demostrar la seva ineficàcia. Aquesta resposta militaritzada s’ha aplicat també en altres àmbits, com les polítiques migratòries i el canvi climàtic. La securitització considera totes les crisis socials, humanes o ambientals amenaces de seguretat, i afavoreix solucions militars. Utilitzen la por com a eix vertebrador, impulsen la demanda d’armes i legitimen l’existència d’un negoci armamentístic poderós.

El 13 de març de 1987, el consell de ministres encapçalat per Felipe González va declarar secretes les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMDDU), emparant-se en la llei de secrets oficials de la dictadura franquista. Aquesta mesura es va prendre després que el govern espanyol permetés l’enviament a Xile de tot tipus d’armament. Entre el 1980 i el 1987, Xile, sota la dictadura de Pinochet, segons l’investigador Vicenç Fisas, va rebre armament espanyol per un valor de més de 30.000 milions de pessetes. El 22 de desembre de 1986, el ministre d’Afers Exteriors, Francisco Fernández Ordóñez, va justificar els........

© VilaWeb