23.10.2024 - 21:40

Actualització: 23.10.2024 - 21:45

Una nit d’octubre, amb la ciutat foscament alentida, amb el silenci que sura a la casa quan les criatures dormen i la soledat et mira fit a fit, preguntant-te si encara li tens por o has après a domesticar-la, surto al balcó amb un llibre que he triat curosament dels pocs que he salvat en el darrer trasllat: Tard, molt tard, de nit entrada. M’assec a la cadira disposada a llegir els versos de Iannis Ristos abans d’anar a dormir. Explicat així, segurament us semblarà la narració d’una nit gairebé perfecta, encomiable, fins i tot, però ara ve l’error, el gest mundà, buit, el tomb. En comptes d’obrir el llibre de Ristos, agafo el mòbil i esmicolo l’èpica de la meva pròpia proposta d’una nit allunyada d’aquest maleït aparell. Flaquejo. Obro l’Instagram i cau tota la mística. I em sembla que Ristos, amb el seu rostre tan ferm, tan grec, em mira decebut entre les pàgines quan em veu caure tan avall. (Fa uns quants dies que la tristesa m’ha dut novament a la poesia. Sempre és així la meva relació amb els versos: en llegeixo molts, fins a embafar-me, quan les hores malenconioses tornen a la meva vida després de mesos de supervivència.) I aleshores, com si hagués de justificar-me davant de Ristos, murmuro: “Per llegir poesia, s’ha de ser valent; perquè la bona poesia és un bàlsam, però a diferència de la resta de la literatura no està per hòsties. Si llegeixes poesia has d’estar preparat per a anar als records incòmodes, a la nostàlgia de la felicitat perduda, als assumptes pendents, a la cruesa de la infància… Entén-me, Ristos, empesa pels versos, fa moltes nits que vaig als meus baixos fons i avui necessito una mica de frivolitat.” Callo i faig lliscar el dit per la pantalla anant amunt i avall en les frivolitats que ofereix Instagram. Però Ristos em mira desafiador, com un oracle saberut, com si sabés que la maledicció de la nit no em deixarà escapar d’anar a un lloc profund. I em diu:........

© VilaWeb