10.01.2024 - 21:40

Actualització: 10.01.2024 - 22:55

Els bons regals, els que no es compren amb presses a última hora, ni per compromís, requereixen que aturem la ment i fem un exercici de meditació per a evocar la persona a qui va dirigit l’obsequi. Com Hansel i Gretel, hem de desfer el camí; hem de rememorar les converses mantingudes i els moments compartits per trobar pistes, les molles de pa que aquella persona va llençar gairebé sense adonar-se’n i que ens han de portar de tornada a la seva petita casa interior, a la seva essència.

Els dies previs a la nit de Reis vaig practicar aquest exercici per escollir els regals per a les meves criatures. Regalar implica també una petita responsabilitat, sobretot si parlem de criatures, perquè amb aquell obsequi, els estem oferint un imaginari, una experiència, una escletxa a un món. Mentre m’espremia el cap decidint els regals més indicats, em va venir al cap aquella típica pregunta que molts adults fan a les criatures: “I de gran, què voldràs ser?” La canalla sol mostrar en la resposta el ventall de professions que té al cap, les feines i oficis que ha llegit en els primers llibres de criança, allò que ha vist als dibuixos, que ha sentit a les cançons o que ha vist al seu entorn. Les respostes van des de feines més terrenals, com ara metge o perruquer, fins a les més inaccessibles o heroiques, com ara astronauta o inventor. La pregunta és menys innocent del que sembla i se’n........

© VilaWeb