15.10.2024 - 21:40

Actualització: 15.10.2024 - 21:43

Era el campió, el capo, el líder, el padrí i, en paraules del periodista Francesc Arabí, el creador de la corrupció al País Valencià. El mapa vital d’Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro transita per moments que van de desitjar un Opel Vectra de setze vàlvules a tenir xofer o conduir un Audi Q7; de pagar una regidora trànsfuga per accedir a la batllia de Benidorm a cobrar comissions milionàries per a adjudicar a empreses amigues la privatització del servei de la ITV; de compartir dies de vins i roses amb Julio Iglesias a anar a fitxar cada quinze dies al jutjat.

I van també de proclamar la innocència davant el tribunal que el jutjava, a ser portada de tots els informatius i tots els diaris amb un rètol que deixa clar que és culpable. Ja ha dit que hi recorrerà en contra, però ara es prepara per a encarar una condemna de deu anys i cinc mesos de presó, i el pagament d’una multa de més de vint-i-cinc milions d’euros. La petició fiscal era de disset anys.

A més, l’audiència de València li ha comissat tot de béns: de comptes corrents a fons d’inversió i, és clar, vehicles. Com ara l’Audi Q7 que conduïa el dia 22 de maig de 2018, quan eixia del garatge de sa casa, a l’eixample de València i membres de l’UCO de la Guàrdia Civil el van detenir.

Aquell dia de primavera, a Zaplana se li va fer de nit. Va ser la frenada en sec d’una carrera fulgurant, farcida d’èxits polítics, de somriures, de negocis milionaris, de vestits fets a mida i de moquetes tovetes.

Judici contra Zaplana: l’amic ‘Pachano’ canta i deixa caure l’ex-prsident

La notícia va estremir les redaccions. La imatge de l’ex-president abillat amb uns pantalons texans, un blazer blau marí i un embruniment impecable arribant al seu xalet de Benidorm va fer parar les màquines. Aquell dia es van deixar anar renecs i exabruptes. També crits de celebració. És possible que en moltes d’aquelles redaccions hi hagués dossiers sobre l’ex-president que mai no s’havien publicat perquè altrament s’haurien perdut les subvencions i les campanyes de publicat amb què regava determinats mitjans.

Eduardo Zaplana havia caigut. Semblava impossible. Ja feia setze anys que no era president de la Generalitat, però alguna cosa havia fet que es trencàs la corretja de seguretat, el silenci dels empresaris, la desviació de la mirada de jutges i fiscals… Nedava entre dues aigües: l’ombra de la corrupció i el........

© VilaWeb