14.09.2024 - 21:40

Enverinat de tendreses dins un silenci vast podia beure aquella glotonia d’olors que en un panorama lent m’enrevoltaven: la sentor d’era plena de garbes cilíndriques, les aromes fortes de vidiella i de fonoll, l’enlairador perfum de pluja fresca damunt la terra de call vermell, la respiració lluent dels primers meteors.

Una suavitat incomparable em pujava per les cames, em reblania els braços i a poc a poc s’emparava de tot el cos amb el cap que s’omplia, quasi sense témer-me’n, d’una pau que es vessava amb lentitud i em feia contemplar darrere els vidres gropallosos la baixada de la llum entre uns núvols acarabassats amb gleves d’una sang d’aquarel·la tremolosa que em deixaven l’esperit estormiat com si penetràs en una selva desconeguda i plàcida.

Tenc idees que no són alguna cosa purament intel·lectual, sinó alguna cosa intel·lectual entremesclada amb l’emocional. El relat més que l’assaig deixa que aquestes idees ressonin. Perquè pot esser més poderosa l’encarnació que l’expressió d’aquests pensaments.

Dins l’atmosfera........

© VilaWeb