07.09.2024 - 21:40

Actualització: 07.09.2024 - 21:41

Escric dins el temps viu.

Tenc un rellotge d’arena a dues passes de la mà que escriu.

Ens passam l’existència dins el temps mort, no ho sabies?

Tenc un rellotge de rodes al mig de la taula entre llibres i un gerro amb mata i roses de color xampany.

Aquest temps mecànic de les rodes i les busques sempre em recorda aquella seqüència de l’amic Harold Lloyd penjat damunt el buit a les agullotes del rellotge d’un gratacel.

Aquesta màquina mecànica (ara digital), no té res a veure amb els rellotges anteriors còsmics i tel·lúrics i ens converteix en captius d’un temps, d’unes hores marcades, que no té cap contacte amb els astres, la claror del dia i la fosca de la nit, les estacions de l’any, la matèria que es metabolitza i flueix, la polvorització de les coses.

Mentre que el rellotge de sorra, clepsàmia o ampolleta, em fa recordar aquell gest que feia en la meva adolescència quan estava estirat a la platja i agafava una embosta d’arena i la deixava caure a........

© VilaWeb