31.08.2024 - 21:40

Actualització: 31.08.2024 - 21:46

M’he passat moltes d’hores escrivint cada dia aquest darrer mes d’agost de MMXIV, i això fa que tengui la còrpora i l’esperit ple d’aquest combat de sang amb els mots per aconseguir l’objecte desitjat: la literatura de bon de veres.

No escric frases: escric el que escric.

Aquest podria ser el bessó del meu pensament que impregna ara mateix aquest vici endimoniat d’embrutar a mà i a consciència (caldria afegir amb un poc d’inconsciència?), pàgines i pàgines de paper reciclat amb tinta negra de mont-blanc i de matèria grisa mesclada amb hemoglobines diverses.

Començ per asserenar-me amb un consell del mestre Flaubert: aquí hi ha una sèrie de paràgrafs girats, aturats, i que no llisquen els uns sobre els altres. Caldrà desenroscar-los, alliberar les articulacions com es fa en els pals d’un vaixell quan es vol que les veles s’inflin de valent.

Dic a les clares........

© VilaWeb