29.06.2024 - 21:40

Actualització: 29.06.2024 - 21:47

No sé com amb aquesta basca tòrrida pogueren arribar un feix de paraules fins a la meva estimada ploma montblanc-meisterstück núm. 149: som incapaç de fer una citació que no sigui amb els meus propis mots, quisvulla que sigui que els hagi escrit.

La saliva m’abandonava de per dins.

Hi havia un roquissar amarat de salabror i un corb marí que s’enlairava damunt les ones violentes d’aquell capaltard.

La nit l’engolí.

Com va ser que cop en sec em vingueren a les mans les paraules de l’amic Lluís Izquierdo quan em parlava fa mil anys en un baret de Portaferrissa de Franz Kafka?

Atent al cor dels humans i al seu propi com a camp d’experimentació, el do extraordinari de Kafka és la capacitat de sintonitzar amb el procés col·lectiu a través d’una........

© VilaWeb